VILANOVA DE CARBONERA

Image

La Vilanova de Carbonera es trobava a les afores de l’actual Beniatjar, en la seua part més elevada (sud) i, concretament on, en l’actualitat, s’alça el Calvari juntament amb l’antic camí de Beniatjar a Beniarrés.

La primera cita que coneixem de Beniatjar no està en el Llibre del Repartiment sinó en un document del catàleg de Martínez Ferrando, de 17 de juny de 1258, que és una “donació a precs de la infanta Na Constança a Polo de Tarassona i sa muller de cases i terres en l'alqueria de BENIAYAR, terme de Penacadell”. Segons Escolano en 1611 (Décadas, SALE, 1237) “… en arávigo... Beniatjar quiere decir los descendientes de los jornaleros o alquilados. En las escrituras antiguas se lee benajar”.

Beniatjar va disposar de muralles, construïdes en el darrer període de dominació musulmana, que aprofitaven el desnivell provocat pels dos barrancs que encaixonen el poble. El circuit emmurallat va ser reaprofitat pels nous senyors cristians. Es tractava d’un nucli rural fortificat per Jaume I en 1248 com a part de la colonització del territori i sota la protecció del Castell de Carbonera, visible des d’allí. En realitat, aquesta era la més petita, abrupta i aïllada de les noves viles creades, per la qual cosa l’establiment va fracassar i el colons cristians ja l’havien abandonada cap al 1300, encara que els musulmans de la veïna alqueria de Beniatjar van continuar vivint allí.

El lloc va quedar abandonat i en ruïnes, ruïnes que encara podien veure’s al final del segle XVIII, quan es va construir el calvari: llenços de muralles, torres i altres edificacions. Actualment les seues restes només són identificables en l’àmbit arqueològic.
Amb tot, devia oferir una bona i fàcil defensa del nucli urbà ja que, en 1512 encara va servir de protecció a les tropes del virrei de València en els prolegòmens de la Batalla de Gandia que les va enfrontar amb els agermanats.

Actualment només queden vestigis que serveixen de fonamentació a diversos habitatges, i un mur d’uns tres metres d’alçària.