PATRIMONI NATURAL

Image

Oliveres mil•lenàries, pinades i senderes. Plantes aromàtiques. En la serra del Benicadell podrem trobar nombroses espècies típiques del matorral mediterrani amb un estrat arbustiu compost per jengibre, carrasca, argilagues, romaní, bruc, matapoll, sàlvia i altres plantes medicinals com camamilla, timonet, rabo de gat, pebrella, etc. També, si ens fixem, podem apreciar senyals d’alguna rabosa o porc senglar. A l’estiu és més fàcil trobar rèptils com la “culebra d’escala”.

Les plantes aromàtiques més apreciades i més usades són el romaní, que s’utilitza per a condimentar plats, el timó, infusió per a després dels menjars, i la ‘pebrella’ per a condimentar plats i olives, principalment. També la santureja de muntanya. Com a digestives la camamilla, el rabo de gat i el citat ja timó. Com a ambientador s’utilitza l’espígol.

A causa de la seua orientació est-oest, la seua vessant nord deté els corrents d’aire provinents del nord i fa que aquesta cara reba majors precipitacions i per això posseeix una vegetació i flora més variada que la cara sud. Tal vegada per això, en la Vall d'Albaida hi ha una dita molt coneguda "Quan el Benicadell te capell (núvols) pica espart i fes cordell (queda’t a casa perquè farà mal temps)"

La verticalitat d’aquesta muntanya genera un contrast entre els ecosistemes forestals de muntanya i els agrícoles d’excepcional valor paisatgístic que existeixen en les zones baixes. La varietat dels seus ecosistemes, que van des de pinnades madures de pins blancs (Pinus halepensis), pinastres (Pinus pinaster), pinyoners (Pinus pinea), xicotets carrascars (Quercus ilex spp. ballota) i sotabosc amb espècies nobles com fleixos de flor (Fraxinus ornus), aurons (Acer opalus spp. granatense), llorers bords (Viburnum tinus) i alborços (Arbutus unedo), fins a comunitats vegetals de penyals i penya-segats o associacions rupícoles en els brolladors que posseeix.

Les repoblacions amb espècies, principalment del gènere Pinus (pi blanc), a principis del segle XX (al voltant de 1906) i el pas de reiterats incendis forestals durant els darrers vint/trenta anys, han donat com a resultat un mosaic vegetal en el qual estan representades quasi totes les etapes evolutives del bosc mediterrani. També s’ha de destacar formacions vegetals especifiques d’alt valor, com la microreserva de flora de la Penyeta l'Heura.

L’economia productiva basada en la agricultura aprofita els sectors més plans i les vessants baixes on forma faixes per als conreus. Predomina el secà i els més estesos són el de la vinya i oliveres, i es pot observar d’aquests, arbres mil•lenaris.
No en va, ja en temps de la conquesta del territori per part de Jaume I, aquest recompensà els homes que el van acompanyar “amb heretats olivareres a Beniatjar i Salem (octubre del 1248). La millor heretat de la zona, el rafal de Beniaia (360 fanecades d'olivar)- actual partida rural del terme de Beniatjar, situat entre Beniatjar i Otos".